AVUI

max:20º
min:9º
Sou a: Inici / La Vila / Turisme / Història

Història

Prehistòria

Els antecedents
Primera ocupació al bronze final i primera edat del ferro.

La presència humana en la plana de Guissona està documentada des de la més remota prehistòria a partir de vestigis de poca entitat en forma de restes disperses. No és fins al bronze final i primera edat del ferro, entre els segles VIII i VII aC, que trobem un assentament consolidat. Aquest nucli de població, protegit per una muralla a la que s’adossaven les cases, es formà en l’actual plaça Vell Pla envoltant i protegint una deu d’aigua natural que amb el temps donaria lloc a les Fonts del Poble. És en aquest espai on es donaren les primeres excavacions amb una vocació científica l’any 1933 sota la direcció de Josep Colominas. Precisament pel fet de tractar-se d’una excavació pionera i d’urgència aquesta primera etapa de la història local és bastant desconeguda. Així doncs, no es pot assegurar la vida d’aquest assentament, però probablement hauria perviscut de manera més o menys residual.

Romana

Inici de la vida urbana
Època Romana

Ben entrat el segle II aC es donaria un gran canvi en la dinàmica d’ocupació de la vila. En un primer moment l’exèrcit de la república romana s’hauria fortificat a Talteüll, a 5 km de Guissona. Però ben aviat aquest nucli seria abandonat o més aviat desmuntat amb l’objectiu de fundar la ciutat de Iesso, ocupant l’actual Guissona i iniciant un recorregut històric que ha perdurat fins als nostres dies. La ciutat de Iesso, ja anomenada en les fonts clàssiques hauria ocupat un espai d’unes 15 o 18 hectàrees i hauria gestionat un ampli territori en l’interior de l’actual Catalunya. Deixant de banda intervencions puntuals, l’estudi arqueològic sistemàtic de la ciutat s’inicià l’any 1990 i perdura a l’actualitat. Any rera any es va completant el coneixement sobre la ciutat romana de Iesso en les campanyes d’excavació programades en l’espai delimitat com a parc arqueològic i en les excavacions d’urgència que es desenvolupen per la vila. Fins al moment es pot dir que la ciutat, amb un origen republicà arribà al seu màxim esplendor en el segle II aC començant un període de declivi entre els segles III i IV. Fins al moment s’ha posat al descobert al parc arqueològic part de la muralla fundacional i la porta nord, una zona residencial amb un llarg recorregut històric, un complex termal que evoluciona des del canvi d’era fins al segle II i una cel·la vinària tardoantiga. Fora el parc arqueològic, entre altres s’han documentat diverses residències, alguns espais productius, edificis públics que s’haurien de relacionar amb el fòrum de la població i fins i tot una necròpolis paleocristiana.

Mitjana

Un nou començament
Edat Mitjana

El període que segueix la dissolució de l’imperi romà a Guissona esdevé un moment històric força desconegut. Per una banda, es donaria la reducció del nucli habitat a finals de l’època romana ocupant l’espai de l’actual nucli antic que s’hi posa per sobre. A més d’aquesta superposició, a partir de l’any 732 el territori de Guissona esdevindria un espai de frontera entre els comptats cristians i el territori andalusí sotmès per tant a ràtzies constants d’un i altre bàndol. No és doncs, fins al segle XI amb la conquesta definitiva per part dels cristians, que podem reemprendre el fil històric de la vila. En la reconquesta de Guissona hi prendrien un paper destacat el bisbe d’Urgell Sant Ermengol i el compte d’Urgell Ermengol VI. D’aquesta manera el feu de Guissona quedaria en mans de la mitra d’Urgell i dels senyors de Fluvià com representants del compte. A partir d’aquest moment es bastiria l’espai que actualment ocupa el casc antic com un petit nucli emmurallat entorn a una torre més o menys fortificada deixant a fora fins i tot l’església. A partir del segle XII es donaria una ampliació del nucli i segurament al XIII una refortificació del mateix.

Moderna

Edat Moderna

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es donaria la completa urbanització de l’espai delimitat per les muralles medievals fins arribar a superar-les. Durant aquest període, les muralles, haurien perdut part de la seva funcionalitat i tant sols servirien per limitar el creixement de la vila . Així doncs, seria en aquest moment quan es començarien a urbanitzar els ravals, és a dir, els carrers extramurs que ressegueixen el nucli primitiu a tall de cinturó. A grans trets es tractaria d’un moment de certa prosperitat lligada a la producció agrícola. Com a resultat es donaria la construcció d’algunes residències d’especial interès dins el nucli antic així com la monumentalització de les fonts de la vila i la construcció de la capella i el magnífic retaule de la patrona de la vila: La Verge del Claustre. Al llarg de l’època moderna el poder del bisbat d’Urgell encaria es faria palès sobre la vila de Guissona amb la construcció de diverses residencies o palauets d’esbarjo.

Contemporània

Edat Contemporània

En aquest període s’acabaria de donar l’aspecte actual al nucli històric amb la superació definitiva de les muralles. Durant aquest moment, les parts que podien quedar més o menys visibles d’aquesta estructura foren totalment absorbides per les cases que hi limitaven i fins i tot s’enderrocaren alguns dels portals que donaven accés a la població per donar lloc a noves construccions com ara l’Ateneu. D’aquest moment històric cal destacar la construcció de l’Església de Santa Maria en estil neoclàssic, a finals del segle XVIII i principis del XIX així com la reforma o reconstrucció de molts dels habitatges del casc antic per vestir-se segons els criteris estètics imperants en el primer terç del segle XX.

Al llarg d’aquest període que ens porta ja a l’actualitat no tant sols s’ha donat la superació de les antics límits sinó que s’han donat eixamples successius que han permès a la vila de Guissona augmentar la seva població fins als 6906 habitants amb que compta actualment (2014). Aquest creixement exponencial centrat en els últims trenta anys va estretament lligat amb el seu desenvolupament industrial vinculat sobretot a la producció agroalimentària.