Accions del document
a l'agost parlem de la importància del pa
recomanació del mes d'agost
“Recordeu que necessiteu preparar el llevat amb prou antelació. Si ho preferiu, podeu fer servir llevat de París, que podreu aconseguir en alguns forns. Per fer la massa de pa necessiteu:
• 500 gr. de farina blanca (biològica preferiblement)
• 250 gr. d'aigua
• 10 gr. de sal
• 3 o 4 cullerades de llevat, segons com estigui d'actiu i espès.
• Opcional: 25 gr. de mantega a temperatura ambient
Aquestes quantitats les podeu multiplicar segons les ganes i el temps... (és clar, heu de preveure-ho també pel llevat)…”
Extret del web http://www.alrasa.com/pa/pablanc.htm
Aquesta recepta actual ens permet introduir-nos en un element que va ser bàsic en la vida de vàries generacions: el pa.
En els primers temps feudals, els camperols pagaven part dels censos amb pa cuit. Eren uns pans grans i rodons, anomenats fogasses. Els masos solien tenir els seus propis forns, però a les poblacions més concentrades, el dret a tenir forn es va convertir en un dret senyorial, i a partir d’aquell procés de feudalització, sovint va quedar reservat només als senyors. És en aquest moment que els camperols han de pagar un cens als senyors per poder coure el seu propi pa. La producció del blat, sovint escassa, era reservada per l’aristocràcia (eren els únics que menjaven pla blanc a l’alta Edat Mitjana); així doncs, el pa de blat esdevingué símbol de l’alimentació de les classes dominants, aristocràcia i clergat, mentre que la major part de la població menjava pa fet de barreja de cereals, ordi, sègol, mill i llegums.
El gran potencial agrícola de la Segarra, bàsicament entorn del cereal, dóna prosperitat als senyors de la comarca. El pa és l’aliment bàsic a l’entorn mediterrani i la gran producció de blat fa que les terres segarrenques rebin el qualificatiu de “graner de Catalunya”.
Encara podem observar alguns d’aquests forns comunals en poblacions de la Plana de Guissona com son Palouet o Talteüll. De recomanable visita qualsevol dels dos nuclis, avui us convidem a visitar quelcom més que el forn de pa d’un d’ells, a Talteüll.
Aquest petit nucli, situat a 6 km de Guissona, dins el municipi de Massoteres, a més del forn de pa comunal (en realitat en té dos d’època possiblement medieval) conserva la base del que fou una torre de defensa i una molt ben conservada església romànica.
Entre la torre de defensa i els forns de pa, hi trobem la ben restaurada església romànica de Sant Pere, una església amb dues naus, element que la fa realment especial. Documentada des de 1.065 i d’arquitectura llombarda, es composa de dues naus paral•leles capçades per dos absis semicirculars asimètrics, cobertes de voltes de canó semicircular, reforçades per un arc toral. El transsepte és molt allargat i cobert amb volta de canó semicircular i és perpendicular a les dues naus. La irregularitat del transsepte de l’ església ha permès moltes interpretacions, entre elles la creença que l’ església era, en origen, dos temples alt medievals successius: el primer orientat de nord a sud i el segon d’ est a oest i de dues naus. Tot i això, descartada aquesta hipòtesis, es defensa la unitat en la concepció i execució de l’ edifici.
També hom pensa que es tracta d’un edifici inicialment previst com de tres naus amb els corresponents absis, que no es finalitzà, construint-se el transsepte actual abans que la tercera nau, la qual tindria el seu absis on actualment s’ obre la porta d’ accés.
La seva construcció a finals del segle XI coincideix amb l’ esgotament del romànic llombard i toca ja al romànic ple del XII.
Per visitar-ne l’interior, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament de Massoteres, trucant al telèfon 973 55 14 26 i us indicaran la manera d’obtenir-ne la clau.
Agraïment: a Jaume Moya de Florejacs per facilitar totes les dades emprades en aquesta recomanació.
TITELLES
