JUNY-a fer safareig!
recomanació del mes
“Vora la font, assegudes en un banc de pedra, un grupet de comares, i un vell rondinaire de bastó neguitós, xiuxiuegen de la noia amb veus negres pensant que des de la font no se’ls pot oir; són les fosques veus d’aquells a qui és concedit el do de judicar tot el que està bé i el que no està bé, de condemnar o perdonar el que la resta del món fa o deixa de fer, aquells qui de les privacions en fan senyera, i de cada gest plaent un pecat; aquelles veus per a les quals la grandesa de la virtut és mesurable segons les renúncies i les observances de les lleis pròpies dictades en les cases llurs:
- Més valdria que se n’hagués fet, de monja- bastona el vell picant fort amb el bastó a terra, i el seu pare a l’asil!, que és el lloc que li pertoca.
- I tant!- fa la vella esdentegada-, haver de viure només per a tenir cura d’un home que beu...Si almenys s’hagués maridat...
- Qui voldria la desmenjada?Quin home voldria una dona només per a resar?- exclama la que sembla més jove de les comares.
- I a més a més és lletja!- assevera la solterassa del poble.
- I què n’és de desgraciadeta! Pobra noia!-no deixa d’exclamar la comare més jove.”
“Per camins de la Segarra”, del recull de contes A quatre passes del Castell, de Manel Canals i Castellví, © Glòria Judal i Aubia.
A Guissona hi ha, com és ben sabut, un gran nombre de fonts que li han donat el sobrenom de ”Doll de la Segarra”. Avui, però, parlarem de les que estan davant el Portal de l’Àngel, únic portal que ha resistit el pas dels anys, dels tres que hi havia.
Des del pou arriba l’aigua a les canelles centrals, protegides sota l’arcada de pedra, on antigament s’omplien els càntirs i les galledes. L’aigua sobrant es desplaça a la pica següent on veiem les altres cinc canelles que utilitzaven principalment per rentar fruita i verdures. La inscripció indica que aquests sortidors es van fer l’any 1776. Feta servir de nou, aquesta aigua desembocava als safareigs públics i a l’abeurador d’animals.
Antigament, els safareigs estaven situats arran de terra de tal manera que la roba l’havien de rentar de genolls. L’any 1890 es fa una renovació i s’aixequen les actuals basses, l’una per rentar i l’altra per esbandir. Movent bugada amunt i avall, és el moment de posar-se al dia de les novetats a la vila. L’aigua bruta es refusava mentre que la que encara es podia fer servir, s’emprava per regar els horts i omplia les basses dels voltants. I encara hi havia una altra part d’aquesta aigua, dirigida al canal del “renta-panxes”, que s’utilitzava per rentar els budells, la carn, les vísceres dels animals quan els sacrificaven.
Més informació a través del web www.guissona.cat per visites concertades així com per la història de la vila de Guissona.
Agraïment especial: a totes aquelles persones que van realitzar l’àlbum de cromos col•leccionable Guissona: terra i gent , el meu “llibre de capçalera” de la vila.
Projecció de la pel·lícula MI VIDA SIN MÍ, d'Isabel Coixet.
