CLUB DE LECTURA. LA SEGA, Martí Domínguez

TERTULIA EL DIMECRES 22 DE FEBRER, A LES 21H A LA FASSINA

 

LA SEGA, Martí Domínguez

 

L’autor

 

Martí Domínguez és doctor en Biologia, professor de Periodisme de la universitat de València i director de la revista científica Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista Mètode. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Creixells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla; i El fracassat, acabat de publicar, sobre els pintors Cézanne i Pissarro.

 

Sinopsi 

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle xx. És una zona boscosa que freqüenten els guerrillers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. El fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s'entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l’evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià.

“Vaig comprar un mas en un paisatge meravellós, esplèndid, a la serralada del Maestrat, a Penyagolosa, i, quan ens vam posar a netejar el mas, vam trobar enterrat en terra un màuser amb dues baionetes”, explicava Martí Domínguez obrint els ulls, ben bé com si tingués el fusell al davant. L’interrogant en el cap d’un científic i d’un periodista alhora, com és ell, havia de tenir per força l’impuls d’una bomba de rellotgeria. I així va ser. La pregunta de què hi feia un màuser com aquell en el seu mas va esperonar Domínguez a anar estirant del fil i a presentar-se en els masos veïns amb uns prismàtics i moltes ganes de xerrar. D’aquesta manera, primer amb preguntes innocents, i després demanant directament per la guerra, l’autor va anar coneixent la infausta tragèdia que havien viscut en la postguerra els habitants d’aquell paratge tan bonic. “L’empatia amb els masovers em va servir per desenterrar històries terribles”, explicava l’autor.

”Els masovers amb els que s’entrevistava van ser també els qui li van marcar la veu del narrador de la història: “Quan jo els anava a preguntar, ells em deien que ‘aleshores jo era un chicuelo, un zagal’ i sempre em parlaven des d’aquella edat. Em deien ‘jo tenía 7 anys, jo tenia 10 anys’”. Per això Domínguez va optar per crear el personatge d’en Goriet que, passats els anys, recordarà els fets greus i tristos de la seva primera adolescència. “El xiquet és eixerit, però no simpàtic”, assegurava l’escriptor valencià que afegia “allí en la muntanya els caràcters són esquerps i costa molt fer-se amb ells”. Així doncs, un noi no gaire expansiu però molt espavilat és el centre de la novel·la al voltant del qual es congreguen la resta de personatges: el mestre Arcadi, que s’adona de les aptituds del jove i que vol fer d’ell un futur professor, el capellà del poble, també atent a les possibilitats d’en Goriet, el metge, la mare, la germana, l’oncle i, com no, els guerrillers i els guàrdies civils.”

 

(Extracte de l’article  aparegut a la revista digital Núvol el dia 6 de novembre de 2015, escrit per Eva Comas, arran de la presentación del llibre a la llibreria Laie de Barcelona.)

Espai Fassina
  • Quan 22/02/2017 de 21:00 a 22:00
  • On Espai Fassina
  • Assistents Club de lectura. Ateneu de Guissona
  • Afegeix un esdeveniment al calendari iCal