En l’apartat de SOCIETAT del DIARI AVUI del dimarts, 26 de gener i amb el títol “Cens doblat i pisos per a tots” ha sortit publicat un article de Laurent Sansen sobre la immigració a la nostra vila. Us transcrivim el text d’aquest article.
LAURENT SANSEN
Guissona és la població amb més immigració de Lleida i la causa cal buscar-la en la Corporació Alimentària Guissona (CAG), amb uns 3.000 treballadors. Es tracta d’una de les principals indústries agroalimentàries de tot l’Estat i que s’ha abastat en els darrers anys de mà d’obra qualificada de diversos països. El creixement d’aquest grup empresarial ha provocat que Guissona hagi doblat la població en una dècada, i ha passat de 3.000 a més de 6.000 habitants.
Aquesta situació, amb una punta important els anys 2005 i 2006, ha obligat l’Ajuntament a refer tots els equipaments i a duplicar-ne també la capacitat. Actualment, el 48,8% del padró és immigrant i amb una gran presència de romanesos i ucraïnesos, amb un miler de veïns de cada una d’aquestes nacionalitats. Cal sumar-hi uns 300 senegalesos, 200 búlgars i 180 marroquins.
Les dades les té al cap l’alcalde Josep Cosconera (ERC), que va assumir el càrrec el 1999 i ha viscut en primera persona aquest canvi del seu poble. Destaca que la CAG ha anat a buscar treballadors amb experiència en la indústria càrnia i això ha facilitat l’arribada d’estrangers amb contracte i amb habitatge assegurat, perquè la mateixa empresa els facilita els pisos que prèviament ha anat construint, a centenars, durant els darrers anys. Lògicament, aquesta situació ha generat un efecte crida, però en menor mesura. Cosconera afegeix que “ara s’ha alentit. La crisi ha frenat creixement i noves arribades”.
El singular perfil de Guissona l’ha situada també en el punt de mira de les administracions i tant l’Estat com la Generalitat han donat ajuts per disposar de serveis i tècnics en assistència social i mediació, sobretot per informar els nouvinguts sobre serveis públics, com els dies de recollida selectiva d’escombraries, l’escolarització o les activitats esportives, aspectes bàsics que faciliten la integració i la convivència, explica l’alcalde.
L’allau d’immigrants els va obligar a passar d’un petit consultori mèdic a un CAP, a construir un institut de secundària, a fer un nova escola i a ampliar la biblioteca. “Tots els equipaments són nous i s’han hagut de fer de pressa i corrents”, recorda l’alcalde. Tot i això, els serveis socials estan desbordats i més ara per la crisi i alguns casos detectats d’economia submergida de gent aturada de la construcció. Josep Cosconera, no obstant, té la sort que la CAG no es deslocalitzarà i difícilment reduirà activitat, donada la diversificació de sectors que toca i la forta implantació de la cadena BonÀrea arreu de Catalunya.
Cosconera explica que controlen el padró al minut i no el prohibeixen a ningú, però sí que exigeixen justificants davant de qualsevol canvi, amb contractes de lloguer, per exemple.
La integració avança a poc a poc, i alguns col·lectius, com els senegalesos, s’han organitzat en una associació i ja tenen fins i tot una carrossa a la Cavalcada de Reis. És un primer pas, en espera que el facin els altres grups, més nombrosos. L’alcalde explica que “n’intentem afavorir les festes i tradicions, però també els mirem d’implicar en les nostres i, sobretot, en l’aprenentatge del català”.
