EDR: Com has viscut el 2013? 

JOAN PONS: Aquest any m’ha portat moltes coses noves: el disc nou, una nova banda, descobrir nous camins en la música amb aquests músics… El balanç és molt positiu.

 

EDR: Com valores el premi a millor disc de cançó de l’any? 

J.P: Home, em fa il·lusió que valorin el disc que hem fet… Segur que hi ha molts discos molt més bons, però a mi em fa il·lusió que hagi agradat o simplement que la gent l’hagi escoltat.

 

EDR: Com definiries a hores d’ara, i ja rodat en directe, La figura del buit?

J.P: El veig un disc una mica dispers en el bon sentit de la paraula. De vegades és complicat parlar d’un disc teu… sempre és més fàcil si et refereixes als dels altres. Vol i dol (BankRobber, 2010) va ser molt rodó, i l’últim… el veig dispers però m’agrada. Té diversos camins, diverses portes. Obre coses que m’agraden, i a mesura que l’hem tocat en directe hi hem trobat nous camins, i això en un altre disc no s’hauria pogut fer. Conté moltes coses diferents que estan englobades per això del buit. És dispers però agradable de tocar.

 

EDR: Què t’ha aportat la nova banda en el disc i en directe?

J.P: La música et permet que els músics influeixin molt en el que fas i en la teves cançons. Amb la primera banda era fantàstic, però vaig decidir buscar un altre camí, i he comprovat que també és fantàstic. Valoro positivament tots els músics, tot el que sóc ara ho he tret de les bandes que m’han acompanyat.

 

EDR: I per al 2014, quines previsions tens?

J.P: El disc va sortir entre febrer i març, vam començar a fer concerts a l’abril, i en volem fer més. Enguany al febrer volem gravar un EP en directe, amb coses velles i rareses, i tenim un projecte de fer una cosa estranya amb La figura del buit…

 

EDR: Una cosa estranya… Què vols dir?

J.P: Tinc ganes de fer algun tomb més a La figura del buit, de treure-li més suc…