Guissona, primera localitat en què els immigrants superen els autòctons
Guissona és la primera població espanyola que traspassa el llindar del 50% de veïns immigrants.Així ho reflecteix el padró a 25 d’octubre, que assenyala que dels 6.568 veïns de la localitat, 3.289 (50,08%) són immigrants i 3.279 (49,92%) tenen nacionalitat espanyola. Notícia extreta del diari Segre del 29 d'octubre de 2010.
DIVENDRES 29 OCTUBRE 2010
Els estrangers ja suposen el 50,08 per cent del total del cens municipal
Guissona és la primera població espanyola que traspassa el llindar del 50% de veïns immigrants.Així ho reflecteix el padró a 25 d’octubre, que assenyala que dels 6.568 veïns de la localitat, 3.289 (50,08%) són immigrants i 3.279 (49,92%) tenen nacionalitat espanyola. Entre el col·lectiu d’estrangers (48 nacionalitats), són majoria els procedents de l’Europa de l’Est, amb 2.379 (72%), liderats per Ucraïna, amb 1.069 censats, i Romania, amb 1.056. Els segueixen, amb 376, el Senegal i, amb 190, el Marroc.
S'ha de destacar que altres localitats de la Costa Brava, el País Valencià i les Balears també tenen més habitants forans que autòctons. No obstant, en aquests casos es deu a la presència de jubilats i turistes comunitaris.
A més, la localitat de la Segarra és la població de Lleida amb el percentatge més elevat de creixement poblacional. En 10 anys s'ha duplicat, ha passat dels 3.339 veïns el 2000 als 6.568 d'avui. Només en l'últim any, ha crescut en 423 nous veïns, un 6,4%. I és que Guissona rep cada any, i més amb la crisi, una pluja de sol·licituds de feina, la majoria de les quals arriben a la Corporació Agroalimentària de Guissona (CAG).
Segons el portaveu de la CAG, Antonio Condal, només aquest any han presentat les seues sol·licituds per entrar a treballar a l'empresa més de 8.000 persones per a 100 llocs de treball.
Dos fets expliquen aquestes xifres. D'una banda, l'atur ha passat de llarg per aquesta ciutat de la Segarra. Treballa més del 90% de la població, perquè la CAG prioritza donar feina, en primer lloc, a la gent que viu a Guissona i, en segon lloc, a la gent de la Segarra i l'Urgell. D'altra banda, l'empresa local s'ocupa de mantindre l'oferta d'habitatges. Malgrat la crisi, la CAG, l'empresa més gran de Lleida, amb 3.500 llocs de treball directes (el 85% fixos) i 450 indirectes, segueix creixent a un ritme de 100 noves col·locacions cada any.
Malgrat l'elevat nombre d'estrangers, a diferència d'altres localitats, no hi ha conflictes en aquest edèn, on conviu gent de 48 països.
Segons l'alcalde de Guissona, Josep Cosconera, es mira de buscar permanentment l'equilibri i s'inverteix a adaptar i redimensionar els serveis i "no sempre és fàcil". Només l'últim any, Guissona ha crescut en 423 nous veïns, un 6,4%. En l'última dècada, Guissona s'ha equipat amb una nova escola, una guarderia, un institut, una residència per a gent gran i un centre de dia, un poliesportiu, habitatges de protecció oficial, una biblioteca, un centre d'assistència primària (CAP) i una piscina, entre altres instal·lacions.
Cosconera assenyala que, des del consistori, els voluntaris lingüístics, Càritas parroquial, diferents associacions i els centres educatius es posa èmfasi "de forma especial" a mantindre el català com a idioma de convivència.
No obstant, aquesta posada al dia dels serveis ha començat a tocar sostre i el creixement urbà també. Per Cosconera, el repte de la localitat passa per "reinventar-nos, tornar a començar de nou amb noves infraestructures i equipaments".
Per aconseguir-ho, el consistori ja ha aprovat inicialment un nou pla urbanístic municipal per donar cabuda fins a 15.000 persones