INTERVENCIÓ PER RECUPERAR EL POU DEL DE DE GUISSONA, DESPRÉS D’UNS ACTES VANDÀLICS

Els treballs de neteja de l’espai han començat per part de la restauradora Anna Ramon, treballadora del Museu de Guissona amb el suport de la Brigada Municipal.

DIMECRES 17 GENER 2024

El llegat és l’herència comuna que explica la nostra història com a poble. Serveix com a símbol de distinció, de gaudi, d’aprenentatge i esdevenen un atractiu local. Per aquest motiu, la conservació d’aquests béns hauria de ser un compromís conjunt per a tota la ciutadania. A principis de desembre, el pou del gel, un element singular del nostre patrimoni va ser víctima d’un acte vandàlic amb greus efectes a nivell estètic i de conservació.

El cos d’Agents Rurals de la Segarra van informar a l’Ajuntament de Guissona de què s’havia emprat la cabana del pouer, és a dir, el petit habitacle que dóna accés a l’estructura, per a realitzar-hi una crema de cables amb l’objectiu de recuperar el coure. Com a resultat, aquest espai va quedar totalment cobert d’una capa densa de sutge tòxic que s’estén, també, per la porta d’accés l’estructura i cap a la cúpula del pou en si mateix (dos espais de sortida del fum). Les accions vandàliques sobre el patrimoni històric tenen un alt cost simbòlic i material. Suposen una agressió sobre el passat comú de les persones, la seva història i la seva identitat. A part de què el vandalisme pot provocar pèrdues irreparables sobre el bé afectat, suposa, també un cost econòmic derivat de l’esforç de tornar el llegat històric al seu estat òptim per garantir la seva conservació i apreciació.

El pou del Gel, és un BCIL, és a dir, un Bé Cultural d’Interès Local, per tant es troba, segons la Llei de Patrimoni Cultural Català, en el segon estadi de protecció. Aquest element de notable interès arquitectònic serveix d’exemple de la indústria de conservació de gel que va proliferar a Catalunya durant els segles XVI i XVII i ens explica, també, els usos, costums i peculiaritats de la nostra vila en aquesta empresa.

Els treballs de neteja de l’espai han començat per part de la restauradora Anna Ramon, treballadora del Museu de Guissona amb el suport de la Brigada Municipal. Les tasques es dividiran en dues zones d’actuació:

1ª zona – Porta d’entrada i espai on hi ha el petit habitacle que dóna accés al pou, i que presenta una afectació més gran, ja que és on es va produir la crema.

2ª zona – Superfície que queda per sobre de l’obertura lateral del pou i arriba fins l’obertura zenital d’aquest mateix.

Si es divideix en dos i no es fa en conjunt és per la complicació alhora de dur a terme el procés de conservació – restauració en la zona de la cúpula del pou, ja que s’ha de fer un estudi previ a l’accessibilitat de la zona afectada.

En el procés de conservació – restauració es seguiran els criteris pertinents regits per la normativa d’E.C.C.O.

Es començarà amb una neteja mecànica manual de tota la superfície afectada (la volta i murs de l’estança per sobre a un metre del terra, a excepció de la zona més pròxima al foc), mitjançant l’aplicació d’abrasió amb material molt suau, ja que la pol·lució creada per la crema no s’ha adherit a la superfície i es pot retirar fàcilment. La problemàtica d’aquesta pols és que esta formada per components tòxics i el millor és retirar-lo de l’entorn amb la utilització d’una aspiradora.

S’ha observat que hi haurà zones que per acabar de retirar les restes de brutícia creada per l’actuació vandàlica,( s’ha posat a dins del por de la pedra) s’haurà d’utilitzar una neteja química mitjançant l’aplicació de sistemes aquosos.

 

Guissona, 17 de gener 2024.