La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, va visitar Guissona per fer seguiment de les actuacions en què l’Ajuntament i la Generalitat col•laboren per millorar els serveis i equipaments del municipi.

L’alcalde, Jaume Ars, s’ha referit a les necessitats en matèria d’habitatge que té el municipi i el procés d’habilitació urbanística en què treballen el consistori i la Generalitat per a fer possible la construcció de pisos. En aquest sentit, ja es troba en fase d’aprovació definitiva el projecte de reparcel•lació i urbanització de l’àrea SUD 8 i PAU 1, a l’entrada a Guissona per la carretera de Tàrrega, on s’hi projecta aixecar-hi fins a 234 habitatges, mentre que també s’està avançant en un segon procés de reparcel•lació al sector SUD 1, a la zona del parc arqueològic del Museu de Guissona, que possibilitaria fer-ne fins a 268. Ars ha assenyalat que aquesta ampliació és del tot necessària perquè Guissona presenta una mitjana de creixement d’un centenar de persones cada any.

L’ACA ha atorgat a Guissona un ajut de més de 300.000 euros per a diverses actuacions de millora del sistema de subministrament en baixa d’aigua potable. Entre altres accions, es restaurarà el tram de canonada que connecta l’estació de bombatge amb el límit del poble, tram que, pel deteriorament del seu estat, presenta pèrdues d’aigua. Amb aquesta mateixa intenció d’evitar fugues, també es durà a terme una sectorització de la xarxa. També es substituiran les canonades de fibrociment de la urbanització Santa Llúcia.

En relació a la millora de la connexió del transport públic de passatgers, l’Ajuntament i la Generalitat treballen per establir línia directa amb Lleida, atès que actualment aquest servei no hi és, i també per reforçar la mobilitat amb Tàrrega i Cervera. L’Ajuntament està pendent de la resposta del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica a la petició formulada en aquest sentit.

En el transcurs de la visita, Núria Gil ha destacat que el Govern ha reforçat el seu compromís i recolzament econòmic envers la cohesió territorial, la millora de la qualitat de vida al municipi, i el desenvolupament sostenible a través de la posada a l’abast dels pobles de línies d’ajuts amb més dotació i amb major capacitat del municipi d’escollir les actuacions que creuen prioritàries.